Quan Pierre Lavelle, professor de ball anglès, va visitar Cuba al 1952, va descobrir que en algunes ocasions, la Rumba es ballava amb temps addicionals afegits.
Quan va tornar a Anglaterra, va començar a ensenyar aquests passos com un ball diferent a la Rumba.

El nom podria venir de "Chacha" (cuidadora de nens) o de "chachar", que significa mastegar fulles de coca o de "char", amb significat de tè (infissió). Però més probablement, es doni a la ràpica i alegre dança cubana: La Guaracha. Aquest ball és molt popular a Europa desde principis de segle.

S'ha suggerit també, que el nom de Cha cha chá ve de la onomatopeia del so que fan els peus al ballar el "chassé", caracteristic de la majoria de figures d'aquest ball.

Al 1954, es descriu el ball com un "Mambo amb ritme de guiro". El Guiro és un instrument musical fabricat amb una carbassa seca que es frega amb un pal serrat.

El Mambo és un ball originari de Haití, que va ser introduït al Oest al 1948 per Prado.
"Mambo" és el nom d'una sacerdotissa vudú existent en la religió dels esclaus negres procedents de l'Àfrica.
Així doncs, el Cha Cha Chá té els seus origens en el ritual religiós dels balls de l'oest d'Àfrica.
Existeixen tres formes de Mambo: senzill, doble i triple. El triple té cinc passos en un compàs i aquesta és la versió qua ha evolucionat com a Cha Cha Chá.

El "Cha Cha Chá" es balla actualment a una velocitat de 30 compassos per minut. Els passos es fan amb un fort moviment de meluc com a conseqüència de l'estirament dels genolls.
El pes del cos es conserva cap endevant, realitzant els passos sobre la punta del peu i amb el cos ben estirat.
El "chassé", en els temps "4 i 1", s'util·litza per donar més ènfasi al temps 1 del compàs.