Certes informacions sugereixen que els esclaus negres van copiar el ball dels indis. Altres diuen que els esclaus van importar aquest ball desde Àfrica i que van ser els indis els que ho van copiar.
Aquesta última és més creible ja que la paraula "jive" deriva probablement de "jev", que vol dir "parlar amb menospreci" amb la llengua Wolof del Oest d'Àfrica.
La paraula "Jive" té un significat semblant en l'argot utilitzat pels esclaus negres i altres excepcions que fan dificil determinar amb certesa quina d'elles va donar origen al nom del ball.

Cap al 1880, es balla de forma competitiva entre els negres al sud d'EE.UU., i el premi consisteix en un pastís.
Es desarrollaven en dos parts que s'anaven alternant: Una desfilada solemne de parelles i una enèrgica demostració del ball.
A la música associada amb aquesta dança se li va dir Ragtime, possiblement degut a que els participants utilitzaven els seus millors vestits (Rags) o també perquè la música era sincopada (ragged).
La música i el ball conseqüentment va arrivar a ser molt popular entre la població de raça negre de Chicago i Nova York.

Aquesta música i ball de negres contrastava amb el limitat balls de les classes altes d'EE.UU. i d'Anglaterra després de la mort del princep Albert al 1861.
Amb la mort de la reina Victoria al 1901, la societat es va sentir més lliure i va connectar més amb aquest energètic ball i amb d'altres més senzills d'origen negre i que van arribar a ser populars entre els blancs.
Tots aquests balls util·litzaven la música de Ragtime amb accent predominant en els temps 2 i 4 del compàs i ritme sincopat.
Tots aquests balls utilitzaven marxes, balancejos i inclinacions. La posició de ball tancada era considerada incident i s'intentava evitar el contacte a nivell de cos.

Al 1910 es va produïr un interessant canvi ja que es va passar de balls individuals a balls en parella.
Aquest fet va introduïr el paper de "coreograf" en els homes i va suposar un canvi d'interessos a favor del ritme i en contra de les figures.

El Ragtime va evolucionar cap el Swing cap els anys 20, i nous balls van agafar gran popularitat. El Foxtrot va ser inventat per Harry Fox per una exhibició a Nova York al 1913.
El Charleston, originari de les isles de Cavo Verde, on els traballadors negres del port de Charleston el ballaven com un ball en cercle, es converteix en popular entre la societat blanca d'EE.UU i posteriorment en tot el mon.

El Foxtrot i el Charleston es van combinar i va neixer el Lindy Hop al 1927. Al 1934 es balla a Harlem el que avui es coneix com a Jitterbug.
La seva versió actual, dita Jive, combina un ràpid chassé sincopat cap a l'esquerra seguit d'un altre a la dreta al que s'afegeix un balanceig lleugerament més lent. els melucs es mouen amb cada un dels passos i el pes es conserva cap endevant util·litzant les puntes dels peus.
en els chassés, util·litzant aquesta tècnica, es crea la sensació òptica de lleugeresa.

Als seus origens, al 1927, el ball es creia adequat pels joves. La gent gran el desaprovava i intentava que sigués excluït de les sales de ball ja que es tractava d'un ball en el que la parella no es movia al voltant de la sala.