A principis del segle XIX va arribar a ser conegut en moltes regions d'Alemània i Àustria on se li afegien variacions locals.
Una d'aquestes variacions va neixer en l'alta Àustria i es coneixia com a Landler.

Inicialment, el Landler es ballava amb sabates molt pesades i utilitzant complicades voltes per sota del braç.
Cap al 1800 es troben referències a aquest ball en les que es descriu que el calçat és molt més lleuger i que utilitza els mateixos moviments de rotació que el però utilitzant un temps més lent.

Cap al 1870 a Anèrica es balla una versió lenta del vals vienès del que li diuen Boston.
Aquesta versió, les característiques girosy la parella el balla amb les mans sobre la cadera de el/la acompanyant/a.

La forma actual d'aquest ball neix al voltant de 1910 a Anglaterra fruit de la barreja del Walner i el Boston.
Amb un temps més lent, els ballarins poden afagir més figures, algunes amb temps sincopats i altres més lentes que permeten o línies i permeten donar al ball llums i sombres fent molt més interesant tant per l'interpret com per l'espectador.