Una prinera explicació dels origens del tango es dona amb el flamenc espanyol. Amb la conquesta espanyola de gran part de Sud-Amèrica, aquest tango junt amb altres noms folklòrics van ser aportats pels inmigrants espanyols.
Tot i això, sembla tenir més consistència amb el tangano, un ball procedent d'Àfrica. Amb el pas del temps es va barrejar amb altres balls en el nou mon. En els barris baixos de la ciutat de Buenos Aires es barreja amb l'Habanera. El resultat és la coneguda Milonga.

Tot i que inicialment només era popular entre les classes baixes de la societat argentina, a principis del segle XX guanya acceptació també a les classes més altes del païs. S'exporta a l'oest d'Europa i es catalitza a França gràcies a la gran estrella del músic Hall: Mistinguett que va fer la seva primera exhibició a Paris al 1910.
L'interès per aquest ball arriba a quotes insospitades a Paris, Londres i Nova York, neix la "tangomania¨.
La Primera Gerra Mundial no va refredar aquest interès i Rodolfo Valentino va popularitzar el tango a la pel·lícula ¨los cuatro ginetes del apocalipsis ¨( 1921 ).
Altres pel·lícules més recents com "esencia de mujer¨ amb Alpacino i Gabrile Anwar també han utilitzat seqüències del tango.

La milonga ens presenta un ball molt intim amb especial ènfasi als moviments de les cames.

Aquest caràcter es modifica pels voltants dels anys 30 a Paris on se li afageix una posició més altiva i arrogant del tronc i cap i la acció de ¨stacatto¨ que ancara observem actualment.