HISTÒRIA DELS BALLS LLATINO-AMERICANS:
Les llengües romàniques (Francès, Portuguès i Romà) derivades del llatí, defineixen una cultura que s'ha extès sobre una part important del contingut americà.
Tres balls procedents d'aquesta àrea als que s'hi afageix un de procedència hispano/francesa i un altre original de EE.UU. Constitueixen els 5 balls que, dins del ball deportiu (Dance Sport), es coneix internacionalment com "llatino-americans".
El terme "llatino-americà" aquí és una abreviació de "llatí i americà", abans que una referència a les àrees geogràfiques de llatino-amèrica.

Els tres balls procedents de llatino-amèrica es desarrollen a partir de la fusió de les cultures indígenes, europees i negres.
Els conquistadors europeus, davant les dificultats que van tenir en persuadir a les indígenes americanes per que treballin per ells, van importar esclaus negres desde diverses parts del oest d'Àfrica.
Els esclaus negres van ser importats en quantitats tals que, al 1553, superaven als europeus residents a Mexic, fet que va obligar al Birrey Luis de Velasco a solicitar del Rey Carles d'España la prohibició de noves importancions.

El ball era un component cultural important a les tres cultures: Europa, negre i indígena. Al 1569, el Birrey de Mexic va ordenar que la pedra del calendari azteca fos cremada degut a que el ball al voltant d'ella s'havia convertit en la principal activitat recreativa dels negres.
Adicionalment, Velasco va decretar que el ball debia limitar-se únicament als diumenges i dies festius entre el migdia i les 6 de la tarda.

En els segles XVII i XVIII, es produeix una gradual fusió de les tres cultures que van acabar produïnt una nova cultura: la criolla.
Els balls europeus van ser també exportats a Llatino-Amèrica i "criollizados". A Cuba, la contradança es va convertir adoptant un ritme sincopat, en la contradança Habanera. Llabors se li va dir "danzón" i posteriorment va abreviar el seu nom pel de "son".
Aquest ritme va arribar també al Brasil on, al 1795, es coneix com a Modinha (cançó d'amor) i a Europa a principis del segle XIX. Ritmes complexes i sincopats conformen avui tots els balls Llatino-Americans.